Estructura argumental en ámbitos teóricos, experimentales y aplicados: la inergatividad en sentido amplio y fenómenos de interfície relacionados.
Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades, PID2022-136610NB-I00, 2023-2026. 75.000€
IP: Isabel Oltra-Massuet
Investigadors del ROLLING: Josep Ausensi, Ester Fonts, Alícia Gual, Elizaveta Kardovskaia, Elisabeth Gibert-Sotelo, Jordi Ginebra, Carles Royo, Anna Roigé, Bernat Vellvè.
Estructura argumental y procesamiento neurolingüístico en la interfaz léxico-sintaxis: Verbos inergativos con objeto cognado o complemento preposicional de régimen.
Ministerio de Ciencia e Innovación. FFI2016-80142-P. 31/12/2016-29/06/2021. 54.450€.
IP: Isabel Oltra-Massuet
Investigadors del ROLLING: Georgina Alvarez-Morera, Celia Fullana, Jordi Ginebra, Elisabeth Gibert-Sotelo, Anna Montserrat, Carles Royo.
Aquest projecte s'emmarca dins l'estudi de la interfície lèxic-sintaxi-morfologia. Té com a objectiu aprofundir en el coneixement de la naturalesa de la inergativitat en un sentit ampli i dels fenòmens d'interfície relacionats, a través dels patrons d'estructura argumental i d'estructura d'esdeveniments, principalment en llengües romàniques i germàniques, però també en altres llengües. El nostre programa posa un èmfasi especial en les propietats combinatòries i l'estructura aspectual (sub)eventiva dels esdeveniments inergatius, en relació amb estructures (a)transitives i inacusatives, les propietats morfosintàctiques dels objectes (no)seleccionats -incloent-hi els objectes cognats i els verbs preposicionals-, la sintaxi dels arguments externs i la seva relació amb l'agentivitat i l'animacitat, la composicionalitat de les estructures amb verbs lleugers i com aquestes es relacionen amb construccions sintètiques paral·leles, casos controvertits com els verbs psicològics, o el paper de la informació lèxica-conceptual i de la composició morfològica en la llicència i delimitació de l'estructura argumental i d'esdeveniments. El programa de recerca reforça el seu impacte social sostingut amb una línia de treball centrada en l'aplicabilitat directa dels resultats a l'àmbit de l'ensenyament de llengües i la transferència a eines aplicades en línia, per tal de reduir la distància entre el progrés científic i la seva implementació efectiva en la societat.
Aquest projecte se situa fonamentalment en el terreny d'estudi de la interfície lèxic-sintaxi i pretén contribuir a la millora dels nostres coneixements sobre la naturalesa i les fonts de variació dels patrons d'estructura argumental i eventiva en quatre fenòmens o estructures fonamentals, com són la inergativitat i la seva relació amb les estructures de verb lleuger o de suport, les construccions d'objecte cognat i les oracions amb complement preposicional de règim, en llengües romàniques (castellà i català) i en llengües germàniques (anglès i alemany). Aquest estudi sobre l'estructura argumental i eventiva dels verbs inergatius incorpora una vessant innovadora d'anàlisi neurolingüística de patrons morfosintàctics a la descripció detallada i l'anàlisi precís d'aquests fenòmens dins del marc dels models (neo)construccionistes. Concretament, s'aplicarà la metodologia conductual de processament lingüístic, així com tècniques de monitoratge cerebral amb magnetoencefalografia (MEG), que mesuren i monitoren l'activitat elèctrica cerebral en resposta a certs estímuls lingüístics, amb la finalitat d'avaluar la validesa de les hipòtesis de les diverses teories lingüístiques existents sobre la inergativitat i les construccions d'objecte cognat, a partir de la seva capacitat predictiva sobre la relació entre les representacions lingüístiques, el seu processament lingüístic i els seus correlats neuronals. D'altra banda, aquest projecte també inclou la construcció de dues bases de dades: una de construccions amb complement preposicional de règim en les llengües objecte d'estudi i una segona de construccions d'objecte cognat en les llengües del món, que han de servir per a l'establiment i anàlisi de patrons sintàctics que ajudin a formular teories sobre la variació morfosintàctica en aquests àmbits. Aquest projecte persegueix, doncs, un doble objectiu teòric i empíric: (i) de validació d'hipòtesis teòriques i (ii) de descripció i estudi d'evidència empírica.