La estructura argumental en predicados inergativos y fenómenos de interfaz relacionados
Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades, ID2025-171173NB-I00, 2026-2030. 100.000€
IP: Isabel Oltra-Massuet
Investigadors del ROLLING: Josep Ausensi, Ester Fonts, Alícia Gual, Inmaculada López Solà, Elisabeth Gibert-Sotelo, Jordi Ginebra, Carles Royo, Anna Roigé, Bernat Vellvè.
Estructura argumental en ámbitos teóricos, experimentales y aplicados: la inergatividad en sentido amplio y fenómenos de interfície relacionados.
Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades, PID2022-136610NB-I00, 2023-2026. 75.000€
IP: Isabel Oltra-Massuet
Investigadors del ROLLING: Josep Ausensi, Ester Fonts, Alícia Gual, Elizaveta Kardovskaia, Inmaculada López Solà, Elisabeth Gibert-Sotelo, Jordi Ginebra, Carles Royo, Anna Roigé, Bernat Vellvè.
Estructura argumental y procesamiento neurolingüístico en la interfaz léxico-sintaxis: Verbos inergativos con objeto cognado o complemento preposicional de régimen.
Ministerio de Ciencia e Innovación. FFI2016-80142-P. 31/12/2016-29/06/2021. 54.450€.
IP: Isabel Oltra-Massuet
Investigadors del ROLLING: Georgina Alvarez-Morera, Celia Fullana, Jordi Ginebra, Elisabeth Gibert-Sotelo, Anna Montserrat, Carles Royo.
Aquest projecte s'inscriu en l'àmbit de la interfície lèxico-sintàctica, amb una atenció especial a l'estructura argumental i a l'estructura eventiva. Es basa en el programa de recerca desenvolupat en projectes anteriors i l'amplia, amb l'objectiu d'avançar en la comprensió de la inergativitat i dels fenòmens d'interfície relacionats en diferents llengües, principalment el català, el castellà i l'anglès, incorporant-hi evidència comparativa d'altres llengües. El projecte situa la inergativitat al centre de l'anàlisi i sosté que una teoria exhaustiva de l'estructura argumental ha d'examinar les configuracions inergatives en relació amb les estructures transitives, atransitives, inacusatives, causatives, resultatives i de verb lleuger, així com amb les restriccions lèxiques associades a les arrels en la realització dels arguments. El projecte adopta un enfocament neoconstruccionista, segons el qual les propietats argumentals es construeixen sintàcticament i no es projecten a partir de les arrels lèxiques. Des d'aquest marc, aborda l'evidència que els verbs inergatius no constitueixen una classe homogènia, sinó que presenten una variació sistemàtica pel que fa a la presència d'arguments interns, complements preposicionals, objectes cognats i construccions amb verb lleuger, així com a les propietats sintàctiques i semàntiques dels arguments externs, entre les quals hi ha la causativitat, l'agentivitat i l'animacitat. Es presta una atenció especial a la interacció entre aquestes propietats i l'estructura interna i la contribució semàntica de les arrels, contribuint als debats actuals en els enfocaments teòrics formals. Un objectiu teòric central és aprofundir en la comprensió de la interacció entre les arrels, l'estructura eventiva i l'estructura argumental. En aquest context, es desenvolupen noves línies de recerca sobre (i) els verbs de manera opcionalment causatius en català i (ii) una classe de la qual fins ara s'ha fet poca descripció: les arrels que denoten propietats inherents d'individus animats, les quals resisteixen sistemàticament les estructures de canvi d'estat i qüestionen els enfocaments de distribució lliure del significat de les arrels. Aquests estudis contribueixen a una tipologia d'arrels basada en la seva compatibilitat amb tipus d'esdeveniment, patrons derivatius i selecció argumental. El projecte investiga fenòmens empírics rellevants per a la inergativitat, entre els quals hi ha les estructures causatives i passives, les construccions amb objecte cognat, els verbs amb complement preposicional, els verbs d'emissió, els predicats psicològics i les construccions amb verb lleuger. A partir d'una base de dades multilingüe d'objectes cognats, la recerca amplia la base empírica per a l'anàlisi contrastiva i aborda el seu estatus sintàctic. També es desenvolupa un estudi basat en corpus sobre el règim preposicional i la subcategorització verbal en català, amb l'objectiu d'oferir una classificació exhaustiva de les alternances verbals. El projecte incorpora un component diacrònic mitjançant un estudi basat en corpus de l'evolució sintàctica dels verbs psicològics del català des del segle XI fins a l'actualitat, analitzant els canvis en la realització argumental i en les alternances de cas. Metodològicament, combina l'anàlisi teòrica de gra fi, la recerca basada en corpus, els mètodes experimentals i les dades dialectals, i reforça el seu impacte social mitjançant la transferència del coneixement a l'àmbit de la didàctica de les llengües
Aquest projecte s'emmarca dins l'estudi de la interfície lèxic-sintaxi-morfologia. Té com a objectiu aprofundir en el coneixement de la naturalesa de la inergativitat en un sentit ampli i dels fenòmens d'interfície relacionats, a través dels patrons d'estructura argumental i d'estructura d'esdeveniments, principalment en llengües romàniques i germàniques, però també en altres llengües. El nostre programa posa un èmfasi especial en les propietats combinatòries i l'estructura aspectual (sub)eventiva dels esdeveniments inergatius, en relació amb estructures (a)transitives i inacusatives, les propietats morfosintàctiques dels objectes (no)seleccionats -incloent-hi els objectes cognats i els verbs preposicionals-, la sintaxi dels arguments externs i la seva relació amb l'agentivitat i l'animacitat, la composicionalitat de les estructures amb verbs lleugers i com aquestes es relacionen amb construccions sintètiques paral·leles, casos controvertits com els verbs psicològics, o el paper de la informació lèxica-conceptual i de la composició morfològica en la llicència i delimitació de l'estructura argumental i d'esdeveniments. El programa de recerca reforça el seu impacte social sostingut amb una línia de treball centrada en l'aplicabilitat directa dels resultats a l'àmbit de l'ensenyament de llengües i la transferència a eines aplicades en línia, per tal de reduir la distància entre el progrés científic i la seva implementació efectiva en la societat.
Aquest projecte se situa fonamentalment en el terreny d'estudi de la interfície lèxic-sintaxi i pretén contribuir a la millora dels nostres coneixements sobre la naturalesa i les fonts de variació dels patrons d'estructura argumental i eventiva en quatre fenòmens o estructures fonamentals, com són la inergativitat i la seva relació amb les estructures de verb lleuger o de suport, les construccions d'objecte cognat i les oracions amb complement preposicional de règim, en llengües romàniques (castellà i català) i en llengües germàniques (anglès i alemany). Aquest estudi sobre l'estructura argumental i eventiva dels verbs inergatius incorpora una vessant innovadora d'anàlisi neurolingüística de patrons morfosintàctics a la descripció detallada i l'anàlisi precís d'aquests fenòmens dins del marc dels models (neo)construccionistes. Concretament, s'aplicarà la metodologia conductual de processament lingüístic, així com tècniques de monitoratge cerebral amb magnetoencefalografia (MEG), que mesuren i monitoren l'activitat elèctrica cerebral en resposta a certs estímuls lingüístics, amb la finalitat d'avaluar la validesa de les hipòtesis de les diverses teories lingüístiques existents sobre la inergativitat i les construccions d'objecte cognat, a partir de la seva capacitat predictiva sobre la relació entre les representacions lingüístiques, el seu processament lingüístic i els seus correlats neuronals. D'altra banda, aquest projecte també inclou la construcció de dues bases de dades: una de construccions amb complement preposicional de règim en les llengües objecte d'estudi i una segona de construccions d'objecte cognat en les llengües del món, que han de servir per a l'establiment i anàlisi de patrons sintàctics que ajudin a formular teories sobre la variació morfosintàctica en aquests àmbits. Aquest projecte persegueix, doncs, un doble objectiu teòric i empíric: (i) de validació d'hipòtesis teòriques i (ii) de descripció i estudi d'evidència empírica.